El
que tu ets jo ho vaig ser; el que jo sóc, tu ho seràs..."
Dins el marc
del Programa Aprenentatge-Servei el passat dia 22 de maig, els
alumnes de 1r d'ESO C van visitar una escoleta i un geriàtric,
acompanyats pel seu tutor Mateu Palmer.
A continuació
us transmetrem algunes de les sensacions i emocions que, tot i ser
viscudes pels alumnes més petits de l'institut, demostren una
sensibilitat i una capacitat de donar afecte a nins i a gent gran que
molts dels adults voldríem tenir. Han viscut una experiència que
serà, sens dubte, tota una lliçó de vida. Val la pena llegir
aquests breus fragments del que han redactat...
"Estava
il·lusionat perquè veuríem bebès que podríem tocar i fer-los
riure. En sortir vaig explicar als meus companys els nins que havia
conegut i com em vaig sentir de bé quan els vaig interpretar el
conte de la tortuga i la llebre. Després anàrem a l'altre món, el
de la gent gran, però malgrat que hi havia gent cega, sorda i
malalta, tots ells van estar molt contents d'haver anat a
visitar-los." Alexandre Díez.
"Va ser
inexplicable, jo crec que no se m'oblidarà mai...Vam establir un
vincle molt especial amb els nins. Vaig conèixer n'Iar, un nin que
em va recordar el meu germà i em va fer retornar al passat i pensar
que de petits jugàvem junts. Alguns estaven tristos perquè
segurament enyoraven els seus pares, però quan vam començar a jugar
amb ells es van posar alegres i els va canviar la cara. Al geriàtric
em vaig adonar que era molt important cuidar els nostres padrins,
contar-los coses, xerrar amb ells... Una padrina que es deia Antònia
em va donar les gràcies per haver-los alegrat aquell dia. I jo li
vaig prometre que hi tornaríem, així que esper poder complir la
meva promesa!"
Maria
Martínez.
"Abans de
la gran aventura que viuríem aquell dia hi havia tantes emocions
presoneres a dins del cor, que ni una sola persona de la classe
hauria estat capaç d'expressar-les. Pel camí tots parlàvem de com
seria l'experiència, qui seria l'alumne que agafaria més nins en
braços..., però al final l'únic que volíem era un somriure seu,
cosa que ens bastava per omplir la capsa de satisfacció, que s'acabà
desbordant i creà tal oceà de somriures i d'alegria que hi haurien
pogut navegar tots els vaixells del món..." Miquel Díez
"Al
geriàtric no sabia com reaccionarien, és a dir, si es posarien
contents o si es posarien tristos perquè els recordaríem els seus
néts. Vam tocar la flauta i vam cantar cançons i, aleshores estaven
molt alegres i jo també. Em va fer pena, però és el que ens espera
d'aquí a molts d'anys a tots nosaltres..." Lucía Sánchez
"A
l'escoleta vam ballar i cantar, vam fer teatre i tocar la flauta. Els
nins em van transmetre tendresa, felicitat i vam poder ajudar les
cuidadores. Després, a la llar d'ancians, tot va ser diferent, allò
no donava ni alegria ni felicitat. Bé, al final sí que me'n va
donar perquè això que havíem fet d'anar-los a veure està molt bé
i als vellets els agradava molt sentir-nos contar coses."
Marta
Juaneda
"Els nins
em van transmetre una tendresa que no havia sentit abans mai."
Rodrigo Ferrer
"A
l'escoleta és com si et tornassis petit, amb la mateixa alegria i
felicitat. A la llar d'ancians, aquests estaven molt contents, però
a nosaltres ens causaven tristesa perquè estaven malalts, immòbils
i no feien res. Nosaltres duguérem el somriure als grans i als
petits." Nofre Perelló
"La
primera nina que vaig agafar en braços es deia Noa, tenia tres anys,
una careta blanca, uns ulls verds preciosos i uns cabells rossos i
arrissats. I també vaig conèixer un nin molt tendre, que em feia
besades i abraçades. A la llar d'ancians en Miquel es va posar a
plorar, després ho va fer na Bernadet i finalment jo." Daniela
Soledispa
"Quan
vaig veure els nins petits vaig enrecordar-me de mi mateix fa anys,
també jugant i plorant. Amb ells vaig estar molt a gust, relaxat i
feliç. La situació després va canviar radicalment, ja que a les
portes del geriàtric ja es veien persones desanimades, desgastades,
cosa que em va causar moltíssima pena i angoixa. Amb ells em vaig
portar molt bé, perquè pens que a les persones grans se'ls ha de
respectar. Després, quan els vaig veure riure i fer mamballetes em
sentia molt feliç i realitzat" Juanjo Oliva
"Estar
amb els nins va ser un moment molt especial que ens va ensenyar que
mai hem de deixar de ser nins. Al geriàtric veus imatges molt
impactants que et quedaran sempre a la memòria. A l'escoleta
t'adones que mai has de deixar de ser un nin, i al geriàtric
t'adones que per molt que no ho vulguis, hi ha un final..."
Marta Perelló
"Per
a mi l'escoleta va ser una mica decepcionant perquè no vaig
aconseguir que cap nin me digués res, al geriàtric em vaig sentir
molt bé perquè tots els ancians aplaudien, escoltaven i
participaven."
Alberto
Barceló
"A
l'escoleta he recordat quan era petit, jo me sentia petit també, era
com si jo fos petit i jugàs amb ells..." Hicham Mahid
"Anàrem
a una escoleta i a una llar d'ancians per aprendre i fer un servei.
Va ser una experiència diferent i vam sortir amb una gran lliçó:
EL QUE TU ETS, JO HO VAIG SER; EL QUE JO SÓC, TU HO SERÀS"
Aida Fuentespina
