paperum: Música, Madina!

El passat 19 de maig alumnes d'ESO i Batxillerat van oferir un magnífic espectacle musical i audiovisual al Conservatori de Palma, on es van fusionar elements de música antiga, de música electrònica, dansa i arts plàstiques. Es tracta d'un projecte creat per professors de música per dur endavant l'espectacle musical de Pep Núñez, basat en música New Age. Al nostre centre, els encarregats de preparar durant mesos i dur a terme aquest projecte han estat les professores Pilar Riera, M.Antònia Gomis (Dep. de Música), Miquel Cereceda i Henar Jiménez (Dep.de Plàstica). Pel que fa a la música electrònica estigueren acompanyats per J.Núñez, P.Català, J.Colom i J.Vich.

A més, van comptar amb la col·laboració de quatre artistes de renom de les Illes (M.Carbonero, J.Costa, L.Maraver i J.Ribas), gràcies als quals el públic va poder gaudir de la seva obra mitjançant una projecció.

Al matí, després del darrer assaig, tengueren com a públic alumnes d'altres centres escolars (dins el programa Viu la Cultura) i, al capvespre, el concert es va adreçar als familiars i amics dels intèrprets.

Com que no es pot reproduir amb paraules el que els al·lots i al·lotes expressaren amb la música, el cant i la dansa, volem transmetre les sensacions, impressions i sentiments que els ha suposat aquesta experiència musical a alguns dels nostres joveníssims artistes, a més de contar-vos alguna anècdota...

Na Chelsy diu que estava nerviosa, però així com anaven passant els minuts s'anava tranquil·litzant i recorda que una de les seves professores, n'Antònia Maria, anava seguint el compàs amb els peus i això la feia riure. La seva mare la va felicitar en acabar. N'Alejandro diu que s'ho va passar molt bé i no va estar gens nerviós i troba que ho van fer molt bé. Com a anècdota recorda que just abans del concert, el seu company Martí va ficar el peu dins un forat del carrer i no el podia treure. En Dani conta que el seu amic Víctor va perdre la flauta just abans del concert, però la va recuperar. Aquest ens explica que just abans de pujar a l'escenari va tenir una crisi d'angoixa i no podia deixar de plorar, però una professora el va ajudar a superar el moment. En Martí ens diu que va gaudir molt amb aquesta experiència perquè va poder passar molt de temps amb els companys, cosa que va ser molt bonic. En Sergi diu que el va impressionar que vengués IB3 a enregistrar-los, tot i que ell, que és una mica pallasso, va fer carusses davant la càmera.

Na Carlota estava una mica nerviosa però pensava que tot sortiria bé, tal com va ser. Del nervis va caure de la butaca, però no va ser res. En acabar va entendre que el seu esforç havia valgut la pena perquè tothom aplaudia molt. En Pol diu que ha estat una vivència fantàstica perquè la va compartir amb tots els companys.

Na Maria ens diu que s'ho va passar millor actuant al capvespre perquè al matí va tenir un mareig i dues professores van haver de reanirmar-la i cridar el pare perquè l'anés a cercar, però al cap d'unes hores ja estava millor i va gaudir molt del concert amb la família. A n'Ezequiel els nervis també el trairen i li va passar el mateix però, malauradament, no va poder assistir al concert del capvespre. Na Nathalie diu que estava nerviosa perquè tocava malament la flauta, però al final ho va brodar. Volia sortir a IB3, però no la van filmar. En Gausso es va emocionar molt quan al final la gent del públic aplaudia molt i xiulava. Per a na Bernadet va ser un dia inoblidable, li feia molta il·lusió actuar, tot i que aquell dia tenia mal de coll. N'Alejandro estava situat a la llotja d'adalt i per això no estava gens preocupat, però quan va baixar a l'escenari sí que es va posar nerviós, sobretot quan estaven assajant i el bateria es va equivocar i tothom es va embullar. En Nofre diu que estava molt tranquil quan no hi havia públic, però quan va ser l'hora de la veritat i va veure entrar tanta gent, es va posar molt nerviós i pensava que si ell fallava es notaria molt. Però en acabar es va sentir molt bé. Per a en Miquel va ser una experiència molt estimulant i emocionant i no oblidarà mai el tremolor de l'escenari de tants aplaudiments. A na Daniela no li van agradar les camisetes, diu que les troba fades, però actuar en grup li va encantar, tot i que també estava nerviosa al principi, sobretot davant dels companys de l'institut. Na Carla va disfrutar molt, però li hauria agradat parlar per la tele i no ho va poder fer, però sí que la van enregistrar juntament amb els companys. Ho tornaria a repetir sense pensar-s'ho.

Per a n'Alaia va ser una doble experiència, ja que a més d'actuar, també va parlar per IB3, cosa que no havia fet mai. Per a n'Aida va ser un dia increïble, molt emocionant. Recorda que en ple concert li va caure la flauta i no la podia agafar, però uns companys d'una altra classe la van ajudar i la va recuperar. També ens diu que a la nit li feien molt de mal els peus. Per a na Marta el millor va ser el reconeixement del públic, perquè van valorar tota la feina feta; per a ella el concert de l'horabaixa va ser màgic. N'Álvaro estava tan nerviós que va haver de recórrer a l'spinner i,fins i tot, una companya li va demanar i la hi va deixar. Al final, de tantes voltes que li va fer fer, va caure davall la tarima de l'escenari... N'Albert estava molt nerviós, sobretot quan pensava que hi aniria el seu germà, que considera que és un crític de luxe! En Juanjo se sentia molt confiat a l'actuació del matí, però a la tarda ja va ser una altra cosa, perquè hi anaven els adults...però la seva mare li va dir que li havia agradat molt.

Tenim moltes imatges del concert que ens han arribat a través de les xarxes socials i, per això, nosaltres hem preferit mostrar allò que no es veu...