La
nit del 20 d'octubre els carrers s'omplen de grups de joves que,
aprofitant l'antiga tradició de festejar les al·lotes fadrines, es
reuneixen per cantar i consumir els tradicionals bunyols.
Aquesta
antiga tradició coincideix amb la vigília de Santa Úrsula, la qual
era filla d'un príncep britànic que va ser promesa en matrimoni.
Després d'anar a Roma en peregrinació, es va dirigir a Colònia amb
el seu seguici d'onze mil donzelles (la llegenda magnifica el seu
nombre potser per remarcar la crueltat del fet), però allà van
trobar que els huns s'havien apoderat de la ciutat. Van ser
martiritzades en no accedir als desitjos carnals dels ocupants.
Actualment
la festa ha evolucionat convertint-se en una ocasió més perquè els
joves es diverteixin recorrent els carrers de pobles i ciutats la nit
del 20 d'octubre. Destaquen les celebracions de Búger (on encara
enramellen les cases de les fadrines amb canyes verdes i murtra,
seguint un costum molt antic), Marratxí, Porreres, Palma i Alcúdia.
En algunes localitats fins i tot les bandes municipals s'afegeixen a
la festa. S'han incorporat recentment cançons estudiantils i regals
de flors, a més dels típics bunyols i el vi dolç.
Joan
Amades ens conta en el seu Costumari
que
a
la vigília de la festa, les nines, reunides en grans colles,
voltaven pels carrers agafades de les mans i cantant:
Demà
són les Verges
tothom
ha d'anar
a
dins les alzines,
bunyols a menjar.
Es
consumeixen bàsicament dos tipus de bunyols, uns al forn farcits de
nata, crema o trufa i els de vent (elaborats amb patata i/o moniato).
En podeu comprar als forns o fer-los vosaltres mateixos amb la
senzilla recepta que una companya de redacció nostra va penjar fa
poc en el blog Paperum.
I
recordau que el proper divendres menjarem bunyols a l'institut.
Pensau a comprar els tiquets en temps de pati!
Text:
Alejandra, 3rC
Imatge:
Carlos, 3rC
 |
| Una de les moltes pintures que tenim sobre aquesta llegenda... |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada