Recordant la meva estimada àvia...

Ara que s'acosta Tots Sants he volgut recordar la meva àvia, que ja no és amb nosaltres...

Estimada àvia,

Ja fa tres mesos que no estàs amb mi, i encara recordo quan era petita i et pentinava els cabells amb aquella pinta que gairebé no podia agafar, amb aquelles mans tan petites que tenia.

Sé que m’estàs veient des d’allà on estiguis, i et voldria dir que estic molt bé, però estaria millor si tu hi fossis.

Voldria donar un consell a totes aquelles persones que estan passant per un moment difícil perquè alguna persona important en la seva vida o algun familiar estigui patint.

Heu de ser forts. El teu familiar que està malalt o que li passa qualque cosa no vos ha de veure malament, trist o decebut, perquè el que necessita és força i suport.

I una vegada que tot ja ha passat, intenta recordar-ho com si res hagués passat, donar suport als teus i molt d'amor, encara que nosaltres estiguem tristos o malament, i sempre estar preparats per a tot el que vengui.

Aquests són els meus consells, des de la meva experiència. Esper que vos hagi servit...

V.A.V 3rB