La
veritat és que si ingresses en un centre no és per culpa teva, en
el meu cas no és culpa meva sinó de la família. En un centre poden
entrar tot tipus de nins i nines; pots entrar-hi a viure perquè els
teus pares no es poder encarregar de tu, o per exemple perquè et
portes molt malament i no tractes bé els teus pares. Però en casos
molt extrems, els nins que cometen delictes van al Pinaret.
La
vida en un centre és complicada perquè no estàs a casa amb la teva
família i és un canvi que no agrada gens a ningú, però també has
de pensar que estàs en un centre perquè et protegeixin.
Quan
jo vaig ingressar va ser molt difícil adaptar-m'hi, però al final
tots et tracten molt bé.
Ja
fa un any i mig que estic al centre d'El Temple, que és molt gran,
hi viuen 40 nins i nines. La rutina del centre és anar a l’escola
o a l'institut, en el meu cas al Madina, i tornar sobre les 14 :45 o
15:00. Dinam tots junts, després feim una hora diària de deures, de
dilluns a divendres. A continuació hem de fer una activitat
obligatòria, a mi m’encanta aquesta norma perquè sense esport no
sabria què fer. Després d'arribar de l’activitat vas a sopar i
mires la televisió fins les 22:30 i després ja te'n vas a dormir.
Els
caps de setmana és millor perquè no hi ha institut i pots
descansar. També m’agrada perquè l'educadora m’encanta, l'estim
un munté. Els caps de setmana m’agraden molt perquè he de jugar
partits.
Això
és el que fas en un centre de menors, et pot agradar o no, però tu
no pots fer-hi res, t'has d'aguantar i mirar sempre endavant.
A.R
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada