Ja tenim els guanyadors del Concurs de microrelats!

El passat dia 26 d'abril, dia en què vam celebrar Sant Jordi, es van atorgar els premis del concurs de microrelats organitzat pel Departament de Llengua Catalana de l'IES Madina Mayurqa. El jurat, compost pels professors Benet Gallostra, Lena Serra i Antònia M.Andreu, van emetre el següent veredicte:

Categoria ESO

1r premi: Preguntes, d'Albert Grimalt

2n premi: Bon dia, d'Aina Coll

3r premi: No deixis mai de lluitar, de Joan Palos

Categoria Batxillerat

1r premi: El gran viatge, de Carmen Alvárez

2n premi: Ha de ser un malson, d'Alexandra Aibar

3r premi: Un monstre dins meu, de Paula Sanz

Enhorabona a tots els participants i als guanyadors!

A continuació vos transcriurem els dos relats classificats en primer lloc de cadascuna de les categories:

Preguntes

No veig res. No sent res. La meva respiració és imperceptible, el meu cor mut. Dins el meu cap els dubtes sorgeixen d'un en un: On sóc? Què ha passat? Sóc el mateix d'abans? Totes les possibles respostes són inútils i desesperants. No puc recordar res important anterior. Intent caminar, nerviós, cec i sense notar els peus a terra. Em començ a marejar. Estic a l'espai? Vaja pregunta...Potser he embogit? Tota la meva concentració està ara fixa en moure els braços, inflar el pit, botar... sense resultats.

A la llunyania sorgeix una llum agradable, tènue i càlida. Atreu la meva atenció. Estic mort? És aquesta la famosa porta? Però si això és impossible! Poc a poc s'apropa. Què deu ser? Inquiet, sense poder fer res, observ com augmenta de tamany. Pareix que està just al meu davant. O m'enganya la poca vista que tenc? Potser està a quilòmetres. Un petit soroll, quasi imperceptible, acompanya la llum. Comença a parpellejar?

-Joanet, deixa dormir tranquil el teu germà! I per l'amor de Déu, no juguis amb la làmpada!

Albert Grimalt

El gran viatge

Les meves mans nervioses estan suant. Jo, ja no sóc només jo. Mentre m'aixec sóc aquelll primer curiós que va a observar les estrelles; sóc aquell nin que de petit jugava amb un coet fent veure que volava. Avanç i sóc Isaac Newton, sóc Galileu. Mentre comprov l'ambient exterior, sóc Einstein i sóc Edison. Sóc el rodamon més humil de l'Índia. El xiuxiueig suau de l'intercanvi d'aires. Sóc la presidenta de totes les repúbliques i el rei de totes les monarquies.

Un minut, dos. S'obre la porta. Sóc Ulisses, sóc Marco Polo. Els ulls s'omplen de llàgrimes, potser és pel sobtat enlluernament. Segons l'ordinador l'aire és respirable. M'arrisc. Em trec el casc i el deix a un costat. Ensum. Què diferents són les olors d'aquí!

Baix a poc a poc i pos un peu a terra. Sóc tots els somniadors que algun cop no han cregut això que els hi deien: "però si això és impossible!" Pos l'altre peu a terra. Sóc tu. Sóc el teu pare i sóc el teu fill. Em gir, m'esperen. Sóc tots nosaltres quan per primera vegada en tota la història unes orelles humanes senten unes paraules que vénen d'una boca no humana. I és la humanitat sencera la que somriu en sentir-les: Benvingut.

Carmen Álvarez