El passat dia 26 d'abril,
dia en què vam celebrar Sant Jordi, es van atorgar els premis del
concurs de microrelats organitzat pel Departament de Llengua Catalana
de l'IES Madina Mayurqa. El jurat, compost pels professors Benet
Gallostra, Lena Serra i Antònia M.Andreu, van emetre el següent
veredicte:
Categoria ESO
1r premi: Preguntes,
d'Albert Grimalt
2n
premi: Bon dia, d'Aina
Coll
3r
premi: No deixis mai de lluitar, de
Joan Palos
Categoria
Batxillerat
1r premi: El gran viatge,
de Carmen Alvárez
2n
premi: Ha de ser un malson,
d'Alexandra Aibar
3r
premi: Un monstre dins meu,
de Paula Sanz
Enhorabona a tots els participants i als guanyadors!
A
continuació vos transcriurem els dos relats classificats en primer
lloc de cadascuna de les categories:
Preguntes
No veig res. No sent res. La meva respiració és imperceptible, el
meu cor mut. Dins el meu cap els dubtes sorgeixen d'un en un: On sóc?
Què ha passat? Sóc el mateix d'abans? Totes les possibles respostes
són inútils i desesperants. No puc recordar res important anterior.
Intent caminar, nerviós, cec i sense notar els peus a terra. Em
començ a marejar. Estic a l'espai? Vaja pregunta...Potser he
embogit? Tota la meva concentració està ara fixa en moure els
braços, inflar el pit, botar... sense resultats.
A
la llunyania sorgeix una llum agradable, tènue i càlida. Atreu la
meva atenció. Estic mort? És aquesta la famosa porta? Però si això
és impossible! Poc a poc s'apropa. Què deu ser? Inquiet, sense
poder fer res, observ com augmenta de tamany. Pareix que està just
al meu davant. O m'enganya la poca vista que tenc? Potser està a
quilòmetres. Un petit soroll, quasi imperceptible, acompanya la
llum. Comença a parpellejar?
Albert
Grimalt
El
gran viatge
Les meves mans nervioses estan suant. Jo, ja no sóc només jo.
Mentre m'aixec sóc aquelll primer curiós que va a observar les
estrelles; sóc aquell nin que de petit jugava amb un coet fent veure
que volava. Avanç i sóc Isaac Newton, sóc Galileu. Mentre
comprov l'ambient exterior, sóc Einstein i sóc Edison. Sóc el
rodamon més humil de l'Índia. El xiuxiueig suau de l'intercanvi
d'aires. Sóc la presidenta de totes les repúbliques i el rei de
totes les monarquies.
Un minut, dos. S'obre la porta. Sóc Ulisses, sóc Marco Polo. Els
ulls s'omplen de llàgrimes, potser és pel sobtat enlluernament.
Segons l'ordinador l'aire és respirable. M'arrisc. Em trec el casc
i el deix a un costat. Ensum. Què diferents són les olors d'aquí!
Baix
a poc a poc i pos un peu a terra. Sóc tots els somniadors que algun
cop no han cregut això que els hi deien: "però si això és
impossible!" Pos l'altre peu a terra. Sóc tu. Sóc el teu pare
i sóc el teu fill. Em gir, m'esperen. Sóc tots nosaltres quan per
primera vegada en tota la història unes orelles humanes senten unes
paraules que vénen d'una boca no humana. I és la humanitat sencera
la que somriu en sentir-les: Benvingut.
Carmen
Álvarez