ENTREVISTA A JERONI MARTORELL VANRELL
L’altre
dia vam fer les preguntes a la professora després de classe de
projectes de castellà, durant el temps del pati. Després de pensar
molt sobre aquestes qüestions, vam decidir fer-li les següents
preguntes.
Per què vas decidir treballar com a professora? Pensaves ser professora des de petita?
Sempre
m'han agradat els idiomes i les llengües. La meva primera opció era
fer traducció i interpretació però la vida m'ha duit a fer de
professora i m'agrada molt.
- Per què de castellà?
Em
vaig fer professora de castellà perquè vaig decidir fer Filologia
hispànica, com hagués pogut fer qualsevol altra Filologia.
- Què és el més complicat d’aquesta professió?
El
més avorrit és corregir, és el més pesat. A vegades també és
complicat fer una classe tal com l’hauria pensat. Però la veritat
és que té més satisfaccions que mals moments.
- Hi ha alguna cosa que t'agradaria ensenyar però no et deixen?
No,
no he tingut mai cap impediment a l'hora d'ensenyar. Sempre he pogut
ensenyar el que he volgut dins la meva àrea, ningú m'ha dit que no
pogués fer-ho.
- Què és el més vergonyós que t'ha passat a classe?
La
veritat és que m'han passat moltes coses. Una anècdota graciosa és
que el primer any que vaig fer feina, feia classe de català perquè
també podia fer-ne, i els vaig posar als meus alumnes una cinta de
diferents dialectes del català depenent de la zona geogràfica. Em
vaig girar un moment a la pissarra per apuntar una cosa i els alumnes
me varen canviar la cinta per una de música d'un grup que estava de
moda en aquell moment. Quan em vaig girar i vaig tornar a posar el
casset en marxa, en lloc de sonar el que tocava, me va sortir un grup
que es diu "Los Rodríguez". Tota la classe reia i jo
estava morta de vergonya.
- Quina ha estat la teva pitjor experiència amb pares d'alumnes?
No
he tengut molt males experiències, però alguna vegada m'hauria
agradat que hi hagués una cooperació més estreta entre el que
seria l'escola i els pares, no per mi, sinó per bé del seu fill. A
vegades no ha estat així. Potser tots ho hauríem pogut fer millor.
- Estàs casada o tens nuvi?
No
estic casada, però tenc parella.
- Què és per a tu la llibertat?
Per
mi la llibertat és... Ser lliure, però personalment. Fer i dir les
coses que un creu sense tenir por, per mi llibertat és sinònim de
no tenir por.
- Quin és el teu llibre preferit?
A
mi m'agraden molts de llibres. Però, he de reconèixer que, al llarg
de la meva vida, he anat canviant els gustos. A mi m'agradava molt
Miguel Delibes que ara quasi no el llegesc. Hi va haver una temporada
quan tenia la vostra edat, que vaig començar a llegir un llibre
d’aquest autor i no vaig poder aturar; vaig seguir un darrere
l'altre. Però, crec que si ara haguès de llegir no seria és que
triaria, depèn del moment i depèn de l'edat.
10.
Què és el més esbojarrat que has fet?
No
ho contaré, això és matèria reservada (ens començam a riure
totes tres).
Almudaina i Silvia, 3r ESO B
Almudaina i Silvia, 3r ESO B
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada