Aquests darrers dies, a
l'assignatura de Ciències Socials de 2n d'ESO, s'ha fet un concurs
de relats ficticis a partir de les explicacions del professor sobre
la tradició de la peregrinació a Santiago de Compostel·la a
l'Europa de l'Edat Mitjana. La peregrinació podia ser una pena
imposada per cometre delictes, no pagar impostos, fins i tot com a
pena per haver comès un assassinat.
A continuació
transcrivim el relat de Joan Serra, de 2n d'ESO D, que és un dels
finalistes:
Bon
dia, jo nom Morice Belzonni i provenc d'Itàlia. La raó per la qual
tenc la condemna de viatjar a Santiago de Compostel·la és que vaig
embrutar la noble sang de la meva família ja que vaig assassinar el
meu germà perquè duc vint anys esperant que el meu pare m'atorgui
com a herència unes terres que des de petit he ansiat. Però el meu
germà petit sempre va ser el preferit del meu pare, per la qual cosa
ell va heretar les terres i jo, amb tota la ràbia del món, vaig
planificar una estratègia per tal d'assassinar el meu germà sense
ser descobert per ningú. Però vaig deixar-me el ganivet de la sort
(que no va donar-me molta sort) i mon pare, quan el va trobar, em va
delatar al senyor feudal i vaig ser condemnat a viatjar fins a
Santiago.
Com
a vestimenta duia la capa, el sarró, la carabassa en el gaiato i un
capell ample amb una petxina compostel·lana. El viatge va ser llarg
i dur, la travessia va ser difícil i, a més, uns vàndals
m'intentaren atacar, però com que anava amb cavall vaig partir
ràpidament i no m'encalçaren.
La
ciutat era preciosa, vaig visitar la catedral i vaig abraçar
l'apòstol Santiago i la ciutat me va encantar tant que, com que el
viatge havia estat tan llarg i jo tenia tanta vergonya i sentia
empenediment pel que havia fet, vaig decidir quedar-m'hi a viure.
Joan Serra, 2n d'ESO D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada