3r d'ESO D visita l'Aula de la Mar...

Divendres passat, 1 de febrer, 3rD vàrem realitzar una sortida a l’Aula de la Mar, situada al Portitxol. Vàrem anar a fer un taller sobre la posidònia.

Els professors acompanyants eren en Lluc Coll i en Fernando Forteza. Vàrem sortir de l’institut a les 8:20 perquè vàrem esperar en Pau Romero, que finalment no va venir. Caminàrem fins a la Plaça d’Espanya i allà agafàrem el bus. Va durar uns 15 minuts el trajecte, va ser bastant curtet.

Allà,vàrem deixar les motxilles a un armari juntament amb les jaquetes i na Bàrbara es va presentar. Després va arribar una companya seva. Ens va explicar amb un powerpoint què és la posidònia i la causa que fa que es destrueixi.

Després d’una bona estona vàrem anar a berenar. En arribar, tornàrem a deixar les motxilles a l’armari i ens vàrem dividir en dos grups.

Un grup va veure un vídeo i després na Bàrbara ens va mostrar diferents tipus de crustacis, peixos i altres espècies. Darrera de tot això, hi havia una vèrtebra de balena,era enorme! I també dues costelles petites de la balena.

I l’altre grup mirava amb microscopis mostres vives i mostres amb arena; jo vaig descobrir una espècie exòtica. Va ser impressionant veure el que conté un poquet d’arena.Joan Tribaldos, 3rD

A segon d'ESO feim un concurs de relats sobre la peregrinació a Santiago de Compostel·la...

Aquests darrers dies, a l'assignatura de Ciències Socials de 2n d'ESO, s'ha fet un concurs de relats ficticis a partir de les explicacions del professor sobre la tradició de la peregrinació a Santiago de Compostel·la a l'Europa de l'Edat Mitjana. La peregrinació podia ser una pena imposada per cometre delictes, no pagar impostos, fins i tot com a pena per haver comès un assassinat.

A continuació transcrivim el relat de Joan Serra, de 2n d'ESO D, que és un dels finalistes:

Bon dia, jo nom Morice Belzonni i provenc d'Itàlia. La raó per la qual tenc la condemna de viatjar a Santiago de Compostel·la és que vaig embrutar la noble sang de la meva família ja que vaig assassinar el meu germà perquè duc vint anys esperant que el meu pare m'atorgui com a herència unes terres que des de petit he ansiat. Però el meu germà petit sempre va ser el preferit del meu pare, per la qual cosa ell va heretar les terres i jo, amb tota la ràbia del món, vaig planificar una estratègia per tal d'assassinar el meu germà sense ser descobert per ningú. Però vaig deixar-me el ganivet de la sort (que no va donar-me molta sort) i mon pare, quan el va trobar, em va delatar al senyor feudal i vaig ser condemnat a viatjar fins a Santiago.

Com a vestimenta duia la capa, el sarró, la carabassa en el gaiato i un capell ample amb una petxina compostel·lana. El viatge va ser llarg i dur, la travessia va ser difícil i, a més, uns vàndals m'intentaren atacar, però com que anava amb cavall vaig partir ràpidament i no m'encalçaren.

La ciutat era preciosa, vaig visitar la catedral i vaig abraçar l'apòstol Santiago i la ciutat me va encantar tant que, com que el viatge havia estat tan llarg i jo tenia tanta vergonya i sentia empenediment pel que havia fet, vaig decidir quedar-m'hi a viure. 

Joan Serra, 2n d'ESO D

Agon, la competició a l'antiga Grècia!

En Xisco, en Javi, en Marcos, en Pere, en Jaume i n'Alba, amb la corona de llorer!

El passat 31 de gener el grup de 1r d'ESO D vam anar al CaixaForum per tal de fer una activitat sobre Grècia, acompanyats pels professors d'Història, n'Aina i en Ferran. Aquesta activitat també la feren els altres grups de primer.

Després de deixar els abrics i les motxilles als armariets, vam pujar amb una monitora a una sala. Vam començar repassant el temari i rebérem una explicació de com seria la visita.

Els nins de l'antiga Grècia ja volien ser els millors des de ben petits, en tots els àmbits de la vida, la qual cosa era el principal objectiu de tot ciutadà grec, fet que ens va sorprendre molt.

Després, vam fer dos dels jocs de la competició; el primer consistia a llançar cinc pedres amb la mà i girar-la, i quan queien les pedres s'havia d'intentar que caiguessin juntes a la mà i qui més pedretes aconseguia agafar, guanyava. El segon joc era el típic de llançar daus i guanyava qui més puntuació obtenia: es tiren tres daus i si treies tres sisos, que és la màxima puntuació, fas la tirada "Afrodita", que significa que tendràs un bon futur en l'aspecte amorós.

El museu era molt interessant, tot i que s'havia de participar molt. Al final ens feien preguntes per comprovar si havíem estat atents a l'explicació i a l'exposició i qui contestava correctament guanyava una corona de llorer! En total es van atorgar sis corones!

Va ser una sortida molt entretinguda!

Xisco Bergas, 1r d'ESO D

Jo i el meu dimoni...

En Marc amb la seva màscara

Na Lucía ben contenta...

                                     

El Departament d'Extraescolars va organitzar el concurs El meu dimoni i jo, per tal de fomentar i mantenir vives les tradicions illenques i conservar l'esperit de la festa de Sant Antoni entre el jovent.

Els alumnes van particicpar fent textos literaris, màscares, produccions audiovisuals, etc.

Un cop que es va reunir el jurat, format per membres de la nostra comunitat escolar, decidí que els guanyadors del concurs Jo i el meu dimoni, en la categoria de Plàstica i Creació literària corresponien respectivament a Rocío Pesquero (1rESOA) i, Laia Grillia (1rESOA). La modalitat d'Audiovisual va quedar deserta. Així mateix, se va atorgar un premi extraordinari a la màscara feta per Marc Goñi (1rESO D) i un altre pel dibuix fet per Lucía Aruquipa (1rESO D). El  premi, consistent en 20 euros, va ser aportat per l'APIMA de l'institut. Enhorabona a tots!

Aquí teniu la glosa guanyadora de na Laia:

                                                                                 El dimoni ha inventat

                                                                una cançó per dansar;

                                                                si la vols interpretar

                                                                botifarró has de menjar.

                                                               Nins i nines jugaran,

                                                               moltes màscares faran

                                                               i Sant Antoni els cuidarà.

                                                               Sant Antoni torrarà,

                                                               els animals beneirà,

                                                               i el dimoni enfadat

                                                               el cul li pnxarà.

                                                               Sant Antoni es girarà

                                                               i una galtada li darà. 

Redacció de Paperum