Trobada de mediadors

El passat divendres 19 de maig, va tenir lloc una trobada de mediadors de diversos instituts, a la qual vam  fer diferents activitats relacionades amb la mediació perquè l'alumne aprengui a realitzar una mediació correctament i amb seguretat.

La trobada va començar a les 9:30h del matí i va acabar a la 13:30h. Gairebé vam estar tot el temps al Parc de les Fonts. A les 12:15h vam anar a l'IES Josep Maria Llompart, ja que té una gran sala d'actes amb un  projector, i vam veure diversos vídeos relacionats amb la mediació i la psicologia.

Finalment el batle de Palma, José Hila, ens va lliurar el diploma per haver participat en aquest programa i assistir a la trobada. Poc després tornàrem a l'institut i seguírem amb les classes.

Sofia Ruiz, 3 ESO D

Participam al Projecte Servei-Aprenentatge!

El que tu ets jo ho vaig ser; el que jo sóc, tu ho seràs..."

Dins el marc del Programa Aprenentatge-Servei el passat dia 22 de maig, els alumnes de 1r d'ESO C van visitar una escoleta i un geriàtric, acompanyats pel seu tutor Mateu Palmer.

A continuació us transmetrem algunes de les sensacions i emocions que, tot i ser viscudes pels alumnes més petits de l'institut, demostren una sensibilitat i una capacitat de donar afecte a nins i a gent gran que molts dels adults voldríem tenir. Han viscut una experiència que serà, sens dubte, tota una lliçó de vida. Val la pena llegir aquests breus fragments del que han redactat...

"Estava il·lusionat perquè veuríem bebès que podríem tocar i fer-los riure. En sortir vaig explicar als meus companys els nins que havia conegut i com em vaig sentir de bé quan els vaig interpretar el conte de la tortuga i la llebre. Després anàrem a l'altre món, el de la gent gran, però malgrat que hi havia gent cega, sorda i malalta, tots ells van estar molt contents d'haver anat a visitar-los." Alexandre Díez.

"Va ser inexplicable, jo crec que no se m'oblidarà mai...Vam establir un vincle molt especial amb els nins. Vaig conèixer n'Iar, un nin que em va recordar el meu germà i em va fer retornar al passat i pensar que de petits jugàvem junts. Alguns estaven tristos perquè segurament enyoraven els seus pares, però quan vam començar a jugar amb ells es van posar alegres i els va canviar la cara. Al geriàtric em vaig adonar que era molt important cuidar els nostres padrins, contar-los coses, xerrar amb ells... Una padrina que es deia Antònia em va donar les gràcies per haver-los alegrat aquell dia. I jo li vaig prometre que hi tornaríem, així que esper poder complir la meva promesa!"

Maria Martínez.

"Abans de la gran aventura que viuríem aquell dia hi havia tantes emocions presoneres a dins del cor, que ni una sola persona de la classe hauria estat capaç d'expressar-les. Pel camí tots parlàvem de com seria l'experiència, qui seria l'alumne que agafaria més nins en braços..., però al final l'únic que volíem era un somriure seu, cosa que ens bastava per omplir la capsa de satisfacció, que s'acabà desbordant i creà tal oceà de somriures i d'alegria que hi haurien pogut navegar tots els vaixells del món..." Miquel Díez

"Al geriàtric no sabia com reaccionarien, és a dir, si es posarien contents o si es posarien tristos perquè els recordaríem els seus néts. Vam tocar la flauta i vam cantar cançons i, aleshores estaven molt alegres i jo també. Em va fer pena, però és el que ens espera d'aquí a molts d'anys a tots nosaltres..." Lucía Sánchez

"A l'escoleta vam ballar i cantar, vam fer teatre i tocar la flauta. Els nins em van transmetre tendresa, felicitat i vam poder ajudar les cuidadores. Després, a la llar d'ancians, tot va ser diferent, allò no donava ni alegria ni felicitat. Bé, al final sí que me'n va donar perquè això que havíem fet d'anar-los a veure està molt bé i als vellets els agradava molt sentir-nos contar coses."

Marta Juaneda

"Els nins em van transmetre una tendresa que no havia sentit abans mai." Rodrigo Ferrer

"A l'escoleta és com si et tornassis petit, amb la mateixa alegria i felicitat. A la llar d'ancians, aquests estaven molt contents, però a nosaltres ens causaven tristesa perquè estaven malalts, immòbils i no feien res. Nosaltres duguérem el somriure als grans i als petits." Nofre Perelló

"La primera nina que vaig agafar en braços es deia Noa, tenia tres anys, una careta blanca, uns ulls verds preciosos i uns cabells rossos i arrissats. I també vaig conèixer un nin molt tendre, que em feia besades i abraçades. A la llar d'ancians en Miquel es va posar a plorar, després ho va fer na Bernadet i finalment jo." Daniela Soledispa

"Quan vaig veure els nins petits vaig enrecordar-me de mi mateix fa anys, també jugant i plorant. Amb ells vaig estar molt a gust, relaxat i feliç. La situació després va canviar radicalment, ja que a les portes del geriàtric ja es veien persones desanimades, desgastades, cosa que em va causar moltíssima pena i angoixa. Amb ells em vaig portar molt bé, perquè pens que a les persones grans se'ls ha de respectar. Després, quan els vaig veure riure i fer mamballetes em sentia molt feliç i realitzat" Juanjo Oliva

"Estar amb els nins va ser un moment molt especial que ens va ensenyar que mai hem de deixar de ser nins. Al geriàtric veus imatges molt impactants que et quedaran sempre a la memòria. A l'escoleta t'adones que mai has de deixar de ser un nin, i al geriàtric t'adones que per molt que no ho vulguis, hi ha un final..." Marta Perelló

"Per a mi l'escoleta va ser una mica decepcionant perquè no vaig aconseguir que cap nin me digués res, al geriàtric em vaig sentir molt bé perquè tots els ancians aplaudien, escoltaven i participaven."

Alberto Barceló

"A l'escoleta he recordat quan era petit, jo me sentia petit també, era com si jo fos petit i jugàs amb ells..." Hicham Mahid

"Anàrem a una escoleta i a una llar d'ancians per aprendre i fer un servei. Va ser una experiència diferent i vam sortir amb una gran lliçó: EL QUE TU ETS, JO HO VAIG SER; EL QUE JO SÓC, TU HO SERÀS" Aida Fuentespina

Redacció Paperum

Música, Madina!

El passat 19 de maig alumnes d'ESO i Batxillerat van oferir un magnífic espectacle musical i audiovisual al Conservatori de Palma, on es van fusionar elements de música antiga, de música electrònica, dansa i arts plàstiques. Es tracta d'un projecte creat per professors de música per dur endavant l'espectacle musical de Pep Núñez, basat en música New Age. Al nostre centre, els encarregats de preparar durant mesos i dur a terme aquest projecte han estat les professores Pilar Riera, M.Antònia Gomis (Dep. de Música), Miquel Cereceda i Henar Jiménez (Dep.de Plàstica). Pel que fa a la música electrònica estigueren acompanyats per J.Núñez, P.Català, J.Colom i J.Vich.

A més, van comptar amb la col·laboració de quatre artistes de renom de les Illes (M.Carbonero, J.Costa, L.Maraver i J.Ribas), gràcies als quals el públic va poder gaudir de la seva obra mitjançant una projecció.

Al matí, després del darrer assaig, tengueren com a públic alumnes d'altres centres escolars (dins el programa Viu la Cultura) i, al capvespre, el concert es va adreçar als familiars i amics dels intèrprets.

Com que no es pot reproduir amb paraules el que els al·lots i al·lotes expressaren amb la música, el cant i la dansa, volem transmetre les sensacions, impressions i sentiments que els ha suposat aquesta experiència musical a alguns dels nostres joveníssims artistes, a més de contar-vos alguna anècdota...

Na Chelsy diu que estava nerviosa, però així com anaven passant els minuts s'anava tranquil·litzant i recorda que una de les seves professores, n'Antònia Maria, anava seguint el compàs amb els peus i això la feia riure. La seva mare la va felicitar en acabar. N'Alejandro diu que s'ho va passar molt bé i no va estar gens nerviós i troba que ho van fer molt bé. Com a anècdota recorda que just abans del concert, el seu company Martí va ficar el peu dins un forat del carrer i no el podia treure. En Dani conta que el seu amic Víctor va perdre la flauta just abans del concert, però la va recuperar. Aquest ens explica que just abans de pujar a l'escenari va tenir una crisi d'angoixa i no podia deixar de plorar, però una professora el va ajudar a superar el moment. En Martí ens diu que va gaudir molt amb aquesta experiència perquè va poder passar molt de temps amb els companys, cosa que va ser molt bonic. En Sergi diu que el va impressionar que vengués IB3 a enregistrar-los, tot i que ell, que és una mica pallasso, va fer carusses davant la càmera.

Na Carlota estava una mica nerviosa però pensava que tot sortiria bé, tal com va ser. Del nervis va caure de la butaca, però no va ser res. En acabar va entendre que el seu esforç havia valgut la pena perquè tothom aplaudia molt. En Pol diu que ha estat una vivència fantàstica perquè la va compartir amb tots els companys.

Na Maria ens diu que s'ho va passar millor actuant al capvespre perquè al matí va tenir un mareig i dues professores van haver de reanirmar-la i cridar el pare perquè l'anés a cercar, però al cap d'unes hores ja estava millor i va gaudir molt del concert amb la família. A n'Ezequiel els nervis també el trairen i li va passar el mateix però, malauradament, no va poder assistir al concert del capvespre. Na Nathalie diu que estava nerviosa perquè tocava malament la flauta, però al final ho va brodar. Volia sortir a IB3, però no la van filmar. En Gausso es va emocionar molt quan al final la gent del públic aplaudia molt i xiulava. Per a na Bernadet va ser un dia inoblidable, li feia molta il·lusió actuar, tot i que aquell dia tenia mal de coll. N'Alejandro estava situat a la llotja d'adalt i per això no estava gens preocupat, però quan va baixar a l'escenari sí que es va posar nerviós, sobretot quan estaven assajant i el bateria es va equivocar i tothom es va embullar. En Nofre diu que estava molt tranquil quan no hi havia públic, però quan va ser l'hora de la veritat i va veure entrar tanta gent, es va posar molt nerviós i pensava que si ell fallava es notaria molt. Però en acabar es va sentir molt bé. Per a en Miquel va ser una experiència molt estimulant i emocionant i no oblidarà mai el tremolor de l'escenari de tants aplaudiments. A na Daniela no li van agradar les camisetes, diu que les troba fades, però actuar en grup li va encantar, tot i que també estava nerviosa al principi, sobretot davant dels companys de l'institut. Na Carla va disfrutar molt, però li hauria agradat parlar per la tele i no ho va poder fer, però sí que la van enregistrar juntament amb els companys. Ho tornaria a repetir sense pensar-s'ho.

Per a n'Alaia va ser una doble experiència, ja que a més d'actuar, també va parlar per IB3, cosa que no havia fet mai. Per a n'Aida va ser un dia increïble, molt emocionant. Recorda que en ple concert li va caure la flauta i no la podia agafar, però uns companys d'una altra classe la van ajudar i la va recuperar. També ens diu que a la nit li feien molt de mal els peus. Per a na Marta el millor va ser el reconeixement del públic, perquè van valorar tota la feina feta; per a ella el concert de l'horabaixa va ser màgic. N'Álvaro estava tan nerviós que va haver de recórrer a l'spinner i,fins i tot, una companya li va demanar i la hi va deixar. Al final, de tantes voltes que li va fer fer, va caure davall la tarima de l'escenari... N'Albert estava molt nerviós, sobretot quan pensava que hi aniria el seu germà, que considera que és un crític de luxe! En Juanjo se sentia molt confiat a l'actuació del matí, però a la tarda ja va ser una altra cosa, perquè hi anaven els adults...però la seva mare li va dir que li havia agradat molt. 

 

Tenim moltes imatges del concert que ens han arribat a través de les xarxes socials i, per això, nosaltres hem preferit mostrar allò que no es veu... 

Esperant instruccions...

Just abans de començar, ja sentim la gent que fa cua per entrar!

Els assajos que vam fer al gimnàs de l'institut!

Na Pilar a punt!

Quin bon acompanyament vam tenir!

Fins al darrer moment assajam, ha de sortir perfecte!

 

Ciència per a tothom a la UIB

El passat 11 de maig els alumnes de 4t d’ESO que cursen l’optativa de Física i Química vam gaudir d’una jornada de “Ciència per a tothom 2017” a la UIB. Allà vam poder fer experiments de tot tipus: des de programar un robot o fer gelat, fins a tenyir una planta o tastar tònica casolana amb la supervisió dels diferents alumnes de la UIB, especialitzats en Física i Química. Ens van acompanyar els professors Josep Pons, Jorge Valicourt i Maria Antònia Roig. També vam tenir una guia durant la visita, un alumna de la UIB anomenada Zaira. Mentre ens passejàvem per la UIB vam poder observar les seves instal·lacions i ens hi vam anar familiaritzant per els propers anys.

Miquel Vidal, 4tD

 

Anam a la Mostra de Teatre Escolar!

El divendres 12 de maig els alumnes de 3r i 4t vam anar al teatre Catalina Valls a veure una obra de creació col·lectiva titulada Llopis good, representada pels alumnes de Teatre d'activitats extraescolars (Miquel Seguí, Shere, Alejandro Díaz, Marina Cuello, Mar Ruíz, Ángel Galera i Elena Bibiloni).

Al principi de l'obra sortia el narrador i dues actrius que feien de mare i filla. La mare la va cridar perquè anés a comprar el regal de la seva germana petita a una jugueteria. La filla, com que no sabia on era la botiga, ho anava demanant a persones del carrer. La gent no li feia cas, fins que va arribar un home que li va dir l'adreça, (encara que no era la correcta) i després la va raptar. Una persona el va veure i va cridar la policia. Després, aquell home la volia assetjar sexualment, però la policia el va aturar a temps i el varen dur a la presó. Hi va estar set anys, durant els quals va aprendre a fer feina i el van preparar perquè quan sortís es pogués reintegrar a la societat. En sortir va trobar feina perquè a la presó havia estudiat la carrera de Dret; primer va fer de practicant d'advocat i després ja va començar a dur ell els casos. El primer cas consistia a treure "ocupas" de les cases on vivien. La seva feina era molt senzilla, però va arribar un dia que els ocupas es varen rebel·lar i hi van anar tots en contra i van fer una manifestació. L'home va cridar el seu superior per avisar-lo i aquest li va dir que marxés. En arribar a casa encén la televisió, on fan una escena de l'obra d'Àngel Guimerà, Terra Baixa.

A continuació vam fer un col·loqui amb els actors, les actrius i la directora, na Lena Serra. Ens van explicar que ells mateixos havien inventat el guió, per això es tracta de teatre de creació col·lectiva. I l'obra es basa en dos contes tradicionals (La Caperutxeta Vermella i Els tres porquets) i l'obra de teatre Terra Baixa.

Artur Vidal, 3rB

Júlia Servera, 3rD

Lídia Moreno,3rD

La moda dels Spinners ens envaeix!

L’origen d’aquest objecte pot resultar sorprenent, ja que en principi era usat per ajudar a tranquil·litzar i relaxar persones amb problemes d’autisme.

Aquesta moda s'ha anat estenent a poc a poc i de cada vegada es veuen més joves amb aquest aparell. Pot parèixer una beneitura, que de fet ho és, però el cert és que té alguna cosa que enganxa i fa que l’usis, a més de ser una mica conseqüència de la pressió social de les modes.

Els spinners o "giradors" , com els podríem batejar en català, són per molts professors de les escoles una cosa molt molesta perquè els joves hi juguen tot el temps, fins i tot en temps de classe i sempre n’han de confiscar alguns i castigar els alumnes.

Altres modes com poden ser jocs de mòbils, per exemple el clash royale o pokemon go, també han tingut el seu moment per triomfar; el PKG ha estat una moda passatgera amb què ara ja no juga ningú perquè ha passat de moda i ja no se'n fan noves actualitzacions . En canvi, el CR està vigent encara perquè els creadors estan molt al damunt i duen cartes noves cada cert temps i per aquest motiu la gent encara hi pot estar enganxada.

En definitiva, als joves ens agrada tenir aficions comunes, tot i que no durin gaire temps!

 

Enric i Álvaro, 3rC

Ja tenim la portada de l'agenda per al curs que ve!

El guanyador del concurs de portades de l’agenda del 2018 ha estat en Miquel Oliver Puigròs, alumne de 2n de batxillerat B. Li hem fet unes preguntes...

Entrevistadora: Miquel, saps que has guanyat el concurs de portades per a l'agenda 2017-18?

Miquel: No. La veritat és que és la primera notícia que tenc!

E: Per què vares participar? Com la vas fer?

M: Vaig fer el dibuix, perquè com que a mi m’agrada dibuixar, van demanar-me que participés en el concurs. Primer el vaig fer a mà i després el vaig retocar amb l’ordinador.

E: Què representa el teu dibuix? Com et sents sabent que l’any que ve el teu dibuix serà la portada de l’agenda de tothom?

M: Per a mi representa la llibertat d’expressió. Bé, jo l’any que ve ja no estaré aquí, però la veritat és que estic molt content.

E: Has guanyat alguna vegada algun altre premi?

M: Sí, un trofeu per fer una figura de fang.

E: Tens alguna altra afició, a més de dibuixar?

M: Sí, escoltar música.

E: Gràcies pel teu temps Miquel. Enhorabona!

Mireia, Alejandra i Laia, 3rC 

 

Avui ens han explicat què és la Fundació Vicent Ferrer

Dijous dia 4 de maig va venir na Llum, una dona que treballa a la Fundació Vicent Ferrer i ens va informar de les activitats que duu a terme aquesta fundació al país de l'Índia. La fundació és una ONG de desenvolupament compromesa amb el procés de transformació d'una de les zones més pobres i necessitades del sud de l'ïndia. Ens va explicar com viuen les persones d'aquelles zones i com la Fundació els està ajudant per tal que tota la gent d'allà, sobretot les dones, puguin ser igual davant la llei. Ens contà la història real d'una nina, la qual va poder estudiar i es va graduar en una enginyeria, i es podrà casar amb la persona que ella vertaderament estimi, i no la que el seus pares decideixin per conveniència.

També ens van parlar dels Tallers d'Artesania i Comerç Just, on dones amb discapacitat a Anantapur fan de manera artesanal una pageseta mallorquina i el que es recapti amb la seva venda els tallers podran seguir funcionant i així combatre la discriminació que pateixen les dones amb discapacitat de les comunitats més desfavorides del sud de l'ïndia.

Joan Palos, 3rB

Els primers d'ESO s'intercanvien cartes en anglès amb nins i nines de Reunion Island!

In December some students of 1^st of ESO from our highschool wrote some letters to some students from a highschool in Reunion Island (France), explaning about themselves. In February some letters arrived, it was the answers of the students from Reunion Island!

We learned English doing a fun activity. It was very fun! The student from Reunion Island who wrote to me, is called Valentin, and he talked in his letter about himself. He told me, he has two brothers and he is good at playing football.

Aida Fuentespina, 1rESO C